Valoracions oficials

1. Trastorns de l'Espectre Autista (TEA)

• ADOS-2 (Autism Diagnostic Observation Schedule-2): Una de les proves més utilitzades per avaluar el comportament i les habilitats de comunicació social en persones amb sospita de TEA. Es basa en una sèrie d'activitats estructurades i semiestructurades que permeten observar comportaments rellevants per al diagnòstic.
• ADI-R (Autism Diagnostic Interview-Revised): Entrevista amb els pares o tutors sobre el desenvolupament del nen/a per obtenir informació detallada sobre la història de comportaments relacionats amb l'autisme, especialment en àrees com la comunicació, la interacció social i els patrons de comportament restringits o repetitius.

2. Dislèxia

• PROLEXIA: És un conjunt de proves específiques per avaluar les habilitats de lectura, ortografia i descodificació en nens amb sospita de dislèxia. Aquestes proves identifiquen dificultats específiques en la consciència fonològica, el reconeixement de paraules i la comprensió lectora.

3. Coeficient Intel·lectual

• WISC-V (Wechsler Intelligence Scale for Children, 5a edició): Prova àmpliament utilitzada per avaluar les capacitats cognitives i intel·lectuals en nens i adolescents entre els 6 i 16 anys. Es mesuren diverses àrees de la intel·ligència, incloent raonament verbal, memòria de treball, velocitat de processament i raonament perceptiu.
• K-BIT (Kaufman Brief Intelligence Test): Una prova breu d'intel·ligència que avalua tant la intel·ligència verbal com no verbal. És útil per a una avaluació ràpida i inicial de les capacitats intel·lectuals d'una persona.
• WAIS (Wechsler Adult Intelligence Scale): Versió de la prova de Wechsler per a l'avaluació del coeficient intel·lectual en adults. Mesura diverses habilitats cognitives en individus majors de 16 anys, abastant àrees com comprensió verbal, raonament perceptiu, memòria de treball i velocitat de processament. El WAIS és l'estàndard per a l'avaluació d'intel·ligència en adults i s'utilitza per detectar tant dificultats com altes capacitats.

4. TDAH (Trastorn per Dèficit d'Atenció amb o sense Hiperactivitat)

• Test D2: Avalua l'atenció selectiva i la concentració. Mesura la capacitat de mantenir l'atenció durant una tasca visual de selecció d'estímuls en un període de temps determinat.
• eTDAH: És una plataforma digital per a l'avaluació i seguiment del TDAH a través d'informes digitals basats en qüestionaris i observacions.

5. Tests neuropsicològics

• Test de la figura de Rey-Osterrieth: Prova neuropsicològica que mesura les capacitats de percepció visual, memòria visual i planificació en l'execució d'una tasca de còpia i reproducció d'una figura complexa. S'utilitza per avaluar funcions cognitives en diverses àrees, incloent memòria i funció executiva.
• Test de Bender: Avalua la funció visomotora i la integració entre les funcions visuals i motores. És útil per detectar dificultats neurològiques, trastorns del desenvolupament i desajustos emocionals.

6. Tests projectius

• Els tests projectius s'utilitzen per explorar aspectes de la personalitat, les emocions, els conflictes interns i processos mentals inconscients. Alguns exemples inclouen el Test de Rorschach o el Test de la casa, l'arbre i la persona (HTP). Aquests tests s'interpreten segons les respostes projectives de l'individu davant estímuls ambigus.

7. Altes Capacitats

• WISC-V: Com s'ha esmentat anteriorment, aquesta prova també s'utilitza per identificar nens amb altes capacitats o superdotació, ja que permet mesurar el raonament abstracte, la memòria i altres habilitats cognitives complexes.
• WAIS: També és útil en la identificació d'adults amb altes capacitats o superdotació, ja que avalua de manera exhaustiva habilitats cognitives avançades en diferents àrees intel·lectuals.

Aquest conjunt de proves i instruments proporciona una avaluació profunda i multidimensional de les capacitats cognitives, les dificultats d'aprenentatge i la personalitat de l'individu.

Alteracions del comportament

Les alteracions del comportament en nens, com l'agressivitat i el trastorn per dèficit d'atenció i hiperactivitat (TDAH), són condicions que poden afectar el desenvolupament i el funcionament diari dels nens. A continuació, es proporciona una breu descripció de cadascuna:

1. Agressivitat en nens: L'agressivitat en nens fa referència a comportaments o accions violentes, hostils o destructives dirigides cap als altres o cap a ells mateixos. Aquests comportaments poden manifestar-se com baralles físiques, rebequeries explosives, comportaments desafiadors, intimidació o fustigació cap a altres. L'agressivitat pot ser causada per diversos factors, com ara dificultats emocionals, problemes de comunicació, frustració, manca d'habilitats socials o exposició a entorns violents. És important abordar i gestionar adequadament l'agressivitat en els infants mitjançant la identificació de les causes subjacents i la implementació d'estratègies de maneig del comportament, la teràpia i el suport emocional.
   
   
2. Trastorn per Dèficit d'Atenció i Hiperactivitat (TDAH): El TDAH és un trastorn neurobiològic que es caracteritza per dificultats persistents a l'atenció, la hiperactivitat i la impulsivitat. Els nens amb TDAH poden tenir dificultats per prestar atenció, seguir instruccions, controlar-ne el comportament impulsiu i regular-ne el nivell d'activitat. Aquestes dificultats poden interferir en l'exercici acadèmic, les relacions interpersonals i el funcionament diari. El TDAH pot ser causat per una combinació de factors genètics, ambientals i neuroquímics. El tractament del TDAH pot incloure intervencions multimodals, com ara teràpia conductual, suport educatiu, canvis en l'estil de vida i, en alguns casos, medicació.

És important destacar que tant l'agressivitat com el TDAH són condicions que poden requerir avaluació i tractament professional. Si observeu aquests comportaments en un nen, és recomanable cercar l'ajuda d'un professional de la salut mental o un especialista en el desenvolupament infantil per obtenir una avaluació adequada i rebre orientació sobre les estratègies d'intervenció més adequades per a cada cas.

Alteracions acadèmiques i escolars

Les alteracions acadèmiques i escolars aborden una àmplia gamma de dificultats que poden afectar el rendiment acadèmic i l'èxit escolar dels estudiants. A continuació, es descriuen algunes d'aquestes alteracions:

1. Dificultats d'aprenentatge: Les dificultats d'aprenentatge són trastorns que interfereixen en l'adquisició i l'aplicació de les habilitats escolars bàsiques, com la lectura, l'escriptura o el càlcul. Aquests trastorns poden ser causats per factors diversos, com disfuncions neurobiològiques, problemes emocionals o trastorns de l'atenció.

2. Tècniques d'estudi i planificació: Algunes persones poden tenir dificultats per organitzar el seu temps d'estudi, elaborar un pla d'estudi efectiu o utilitzar estratègies adequades per a l'aprenentatge. Les tècniques d'estudi i la planificació adequades són clau per a un bon rendiment acadèmic.

3. Dislèxia i alteracions de lectoescriptura: La dislèxia és un trastorn de l'aprenentatge que afecta la lectura i la comprensió lectora. Les persones amb dislèxia poden tenir dificultats per reconèixer i relacionar els sons amb les lletres, i experimentar problemes per llegir amb fluïdesa i comprensió. A més de la dislèxia, hi ha altres alteracions de la lectoescriptura que poden afectar l'adquisició d'aquestes habilitats.

4. Bullying: El bullying és una forma d'assetjament i violència entre iguals que es produeix a l'àmbit escolar. Pot incloure agressions físiques, verbals o psicològiques repetides i sistemàtiques cap a una persona. L'assetjament escolar pot tenir un impacte significatiu en el benestar emocional, l'autoestima i el rendiment acadèmic dels estudiants afectats.

5. Processos cognitius i funcions executives: Els processos cognitius i les funcions executives són habilitats mentals que intervenen en l'aprenentatge, la memòria, l'atenció, la resolució de problemes i la presa de decisions. Algunes persones poden tenir dificultats en aquestes àrees, el que pot afectar el seu rendiment acadèmic i la seva capacitat per dur a terme tasques escolars de manera eficient.

6. Altes capacitats: Les persones amb altes capacitats tenen una intel·ligència i un potencial intel·lectual per sobre de la mitjana. Tot i això, aquestes persones poden enfrontar-se a reptes en l'àmbit escolar, com l'avorriment o la manca d'adaptació al ritme de l'aula convencional. És important oferir suport adequat per a aquestes persones i adaptar l'ensenyament a les seves necessitats específiques.

És important tenir en compte que aquestes són només algunes de les alteracions acadèmiques i escolars més comunes. Cada cas és únic i pot requerir una avaluació i un tractament individualitzats. Enfrontar-se a aquestes dificultats pot ser un procés complex, per la qual cosa és recomanable buscar l'assessorament d'un professional en psicologia o educació per a una adequada intervenció i suport.

Alteracions emocionals

Les alteracions emocionals en els nens poden presentar-se de diverses formes i tenir un impacte significatiu en el seu benestar emocional i el seu funcionament diari. A continuació, s'expliquen algunes de les alteracions emocionals més comunes:

1. Depressió infantil i aïllament: La depressió infantil és una condició en què els nens experimenten una tristor persistent, pèrdua d'interès en les activitats, canvis en els hàbits de son o alimentació, sentiments de culpa o inutilitat, així com pensaments de mort o suïcidi. A més de la depressió, els nens poden mostrar tendència a aïllar-se socialment, evitant la interacció amb altres i tenint dificultats per establir relacions properes.

2. Ansietat i pors: L'ansietat en els nens pot manifestar-se de diverses maneres, com ara preocupacions excessives, pors i temors irracional a situacions o objectes específics, ansietat de separació, atacs de pànic o evitació de situacions socials. Aquestes ansietats poden interferir en les activitats diàries, en el rendiment escolar i en les relacions socials dels nens.

3. Enuresi i encoprèsia: L'enuresi és l'incapacitat persistent per controlar la micció durant el dia o la nit en nens que tenen una edat en què s'espera que ja hagin adquirit aquest control. L'encoprèsia, d'altra banda, es refereix a la incapacitat per controlar els moviments intestinals. Aquestes condicions poden estar associades a factors emocionals, com l'ansietat o l'estrès, i poden causar malestar i vergonya en els nens afectats.

És important destacar que aquestes són només algunes de les alteracions emocionals més comunes i que cada cas pot ser únic. L'avaluació i el tractament adequats són fonamentals per abordar aquestes dificultats emocionals en els nens. És recomanable buscar l'ajuda d'un professional de la salut mental especialitzat en l'atenció infantil per a una intervenció apropiada i un suport adequat.

Trastorns alimentaris

Els trastorns alimentaris en nens i adolescents són condicions serioses que afecten els seus hàbits alimentaris, el pes corporal i la salut general. Aquí es presenten alguns dels trastorns alimentaris més comuns en aquest grup d'edat:

1. Anorèxia nerviosa: L'anorèxia nerviosa es caracteritza per una preocupació excessiva per la imatge corporal, una por intensa a guanyar pes i una restricció severa de l'alimentació. Els nens i adolescents amb anorèxia poden tenir una percepció distorsionada del seu cos i un temor persistent a guanyar pes, el que pot portar-los a adoptar conductes restrictives greus i a presentar una pèrdua de pes significativa.

2. Bulímia nerviosa: La bulímia nerviosa es caracteritza per episodis recurrents d'alimentació compulsiva, seguits de comportaments compensatoris, com vòmits induïts, ús de laxants o exercici excessiu. A diferència de l'anorèxia, les persones amb bulímia solen mantenir un pes normal o fins i tot estar lleugerament per sobre del pes adequat per a la seva edat i alçada.

3. Trastorn per atracament: El trastorn per atracament es caracteritza per episodis recurrents d'alimentació compulsiva, durant els quals es consumeixen grans quantitats d'aliments en un breu període de temps, sense un control adequat. Aquest comportament es pot associar amb sentiments de culpa, vergonya i malestar emocional.

4. Trastorn evitat o restrictiu de l'alimentació: Aquest trastorn es caracteritza per la restricció significativa de la ingesta d'aliments, a vegades acompanyada de dificultats en la selecció d'aliments o repugnància a menjar certs aliments. Això pot portar a una ingesta insuficient i a una pèrdua de pes.

És important tenir en compte que els trastorns alimentaris són complexos i poden tenir causes multifactorials, que van des de factors genètics i neurobiològics fins a factors psicològics i socials. És essencial buscar l'ajuda d'un equip professional de salut mental i atenció mèdica especialitzat en trastorns alimentaris per al diagnòstic adequat i un tractament integral, que pot incloure teràpia individual o familiar, supervisió mèdica, nutricional i psicològica, i en alguns casos, hospitalització en situacions greus.

Trastorns del desenvolupament

Els trastorns del desenvolupament són condicions que afecten el progrés normal del desenvolupament en diferents àrees, com el desenvolupament físic, cognitiu, social i emocional. Aquí es presenten dos dels trastorns del desenvolupament més coneguts:

1. Retard maduratiu: El retard maduratiu es refereix a un retard en l'adquisició de les habilitats i els trets del desenvolupament típics en un o més àmbits, com el desenvolupament motor, el llenguatge o les habilitats socials. Els nens amb retard maduratiu solen aconseguir les seves metes de desenvolupament més tard del que es considera habitual per a la seva edat cronològica. Aquest trastorn pot requerir suport especialitzat i intervenció per ajudar el nen a avançar en el seu desenvolupament.

2. Transtorns del espectre autista (TEA): Els transtorns del espectre autista són condicions del desenvolupament neurològic que afecten les habilitats socials, la comunicació i els patrons de comportament dels individus. Les persones amb TEA poden tenir dificultats per a interactuar i comunicar-se amb altres, presentar interessos i activitats restringides i repetitives, així com sensibilitat sensorial. És important destacar que el TEA és un espectre, el que significa que els símptomes i el grau d'afectació poden variar considerablement d'una persona a una altra.

En el cas dels trastorns del desenvolupament, és fonamental una avaluació i un diagnòstic precís per part de professionals especialitzats en el desenvolupament infantil. El tractament pot incloure intervenció terapèutica, suport educatiu, teràpia ocupacional, logopèdia i altres teràpies que s'adaptin a les necessitats i habilitats de cada nen. L'objectiu és promoure el desenvolupament òptim i millorar la qualitat de vida dels nens afectats.

Situacions familiars difícils

Les situacions familiars difícils poden tenir un impacte significatiu en el benestar emocional i el funcionament dels membres de la família. A continuació, es descriuen algunes de les situacions familiars més difícils:

1. Separació i divorci: La separació i el divorci són situacions que poden causar estrès i conflictes a la família. Tant els adults com els nens poden experimentar una gamma d'emocions, com tristesa, ràbia, por o confusió. És important proporcionar suport emocional als membres de la família durant aquesta transició i fomentar una comunicació oberta per tal d'abordar les preocupacions i les necessitats de tots els implicats.

2. Interferències parentals: Les interferències parentals es produeixen quan un dels pares intenta obstaculitzar la relació dels nens amb l'altre progenitor. Aquesta situació pot causar conflictes i malestar emocional tant als nens com als adults. És important fomentar la co-parentalitat positiva i buscar solucions constructives per abordar els conflictes que puguin sorgir.

3. Gelosia i relacions parentals: La gelosia entre germans o envers un nou membre de la família pot generar tensions i conflictes en les relacions parentals. És important tractar aquestes situacions amb delicadesa i proporcionar suport emocional als nens per ajudar-los a gestionar els seus sentiments de gelosia i promoure una comunicació sana i respectuosa entre tots els membres de la família.

En aquestes situacions familiars difícils, buscar l'ajuda d'un professional de la salut mental o un terapeuta familiar pot ser beneficiós per a la resolució dels conflictes i la promoció d'un entorn familiar saludable. Aquest professional pot oferir estratègies i eines per afrontar els reptes i fomentar una comunicació positiva i un suport mutu entre tots els membres de la família.