La societat actual ens impulsa tot sovint a una recerca obsessiva i malaltissa de la perfecció. No n’hi ha prou de fer-ho bé, sinó que s’ha d’anar més enllà, i això sovint vol dir que no hi ha límit, que no hi ha un punt on trobar que tot ja es perfecte, sempre es podrà millorar. La recerca de la perfecció es quelcom vàlid, no es en si mateix un problema. Esta molt bé voler fer les coses el millor possible, però res més. El problema es quan caiem en aquesta recerca obsessiva, en el mínim detall, en cercar una perfecció impossible que ens durà a una enorme frustració. Quan treballem en aconseguir alguna cosa, en fer-ho el millor possible, estem centrats damunt d’allò que estem fent, i ho gaudim d’alguna manera. Quan entrem en la recerca de la perfecció perdem de vista el fet en si, i ara només importen els detalls, sense veure el conjunt, sense ser conscients ni que, ni perquè ho fèiem.