Bloc

S'ha intentat extrapolar que, igual que hi ha dietes que causen al·lèrgia, hi podria haver alguna relació entre alimentació i TDAH: "L'evidència científica mostra que no hi ha una relació estrictament directa, tal com recull la guia de pràctica clínica del Ministeri de Sanitat" , afirma Josep Antoni Ramos. A parer seu, a més del fet que la dieta pugui o no causar símptomes, l'alimentació és cabdal en els pacients amb aquesta malaltia, ja que solen ser desorganitzats, despistats i inatents, cosa que fa que la seva dinàmica d'alimentació diària estigui molt alterada : "Obliden de fer el menjar o es donen atracones; en general, es pot dir que no és una dieta regular ni tan sana com deuria ser", adverteix.

Les dades epidemiològiques recullen més incidència de bulímia i de trastorns de la conducta alimentària no especificats, sobretot en nens i, d'altra banda, més obesitat en adults amb TDAH. "Potser és degut a un rerefons biològic específic, però encara ho estem investigant. El que sí que sabem és que, en comparar la població amb TDAH amb la població sense el trastorn, hi ha més incidència d'obesitat: pot arribar a entre el 15 i el 30%, unes xifres elevades", destaca Ramos.

Pel que fa a població infantil, Vanesa Richarte assenyala que és habitual que els pares refereixin que els fills tenen problemes alimentaris, ja que són molt selectius amb l'alimentació, i que fins a l'edat adulta no comencen a adquirir els hàbits alimentaris. La suma de pacient infantil amb trastorn alimentari i TDAH complica el maneig. "Són nens que tenen habitualment alteracions del son, de manera que el descans nocturn no és correcte i, per tant, aixecar-se als matins sigui molt costós. Això provoca que els temps que dediquen a esmorzar es veuen alterats i es passa per alt cosa que considerem la base d'una bona dieta".

Un altre aspecte rellevant és que un percentatge important d'aquests nens, a més de TDAH, presenten trastorn desafiador negativista: són molt oposicionistes, amb una tendència natural a portar la contrària, per la qual cosa el fet de pautar un hàbit alimentari específic pot ser més costós. "Fins i tot requereix, des del punt de vista de la salut mental, fer un bon entrenament als pares perquè aquestes pautes no siguin objecte de conflicte i no generin més dificultat en el dia a dia", recalca Ramos.

Fins a dates molt recents, l'evidència científica assenyalava que una dieta lliure d'additius o de colorants podia ser útil en el control de símptomes de TDAH. No obstant això, un article publicat molt recentment a The Lancet, basat en una dieta molt restrictiva davant d'una dieta no restrictiva en nens amb TDAH, va aconseguir una reducció de gairebé el 64 per cent dels símptomes de la malaltia al braç de dieta restrictiva .

"És un estudi preliminar i no té la metodologia rigorosa exigida a un assaig clínic, però està publicat en una revista científica i, per tant, ha passat molts filtres d'edició. Però és un estudi obert, no doble cec, cosa que implica un biaix perquè pacients i pares sabien què rebien. Tot i així, el resultat s'ha de tenir en compte i estudiar-se, encara que avui dia no es pot recomanar de forma generalitzada”.

Un altre aspecte controvertit d'aquest treball és mantenir una dieta restrictiva en el temps. "Durant cinc setmanes pot ser viable, però limitar-te a menjar una sèrie de productes tota una vida és molt difícil. I no sabem si a més pogués comportar dèficits nutricionals. Una dificultat afegida és com fer aquest tipus d'assajos, perquè un additiu és fàcil de emmascarar, però limitar aliments de la dieta complica el procés. A més, cada estudi amb seguiment estricte i visites setmanals als nens implica un efecte placebo”.

El maneig del pacient infantil amb TDAH i el trastorn alimentari es basa, en absència d'evidència científica sòlida, en una dieta equilibrada i en exercici físic. En nenes és més freqüent la bulímia, que comparteix amb el TDAH la impulsivitat. "Els estudis demostren que el 15-20 per cent de pacients amb bulímia tenen TDAH. El maneig suposa l'abordatge dels dos trastorns alhora amb tractament cognitivoconductual, des del punt de vista psicològic, i la prescripció de medicaments estimulants i no estimulants i cognitivoconductuals De fet, ambdós trastorns funcionen com a gots comunicants: la bulímia té un excés d'impulsivitat (pot ser deguda al TDAH) que, si no es controla, no millorarà la desorganització i la manca d'hàbits pròpia del TDAH ; aquesta desorganització, per la seva banda, limitarà el maneig de la bulímia nerviosa".

Les tres potes d'un maneig adequat

Josep Antoni Ramos ressalta la importància tant de l'àmbit sanitari (psiquiatres, psicòlegs, neuròlegs i pediatres) com de l'àmbit estrictament familiar i de l'escolar per al maneig correcte del TDAH. "Aquesta malaltia té una base neurobiològica i genètica molt important, però els factors ambientals poden agreujar els símptomes de la malaltia i, potser, una pauta de disciplina o de dinàmica familiar errònia poden incrementar els símptomes del TDAH. O, si des de la escola no hi ha una bona percepció del trastorn, també poden augmentar els símptomes. Per això és important manejar els tres àmbits alhora”, recomana. Tot i que aquest trastorn es coneix des de fa més de cent anys, en determinats col·legis no estan preparats per atendre els nens amb TDAH. L'expert reconeix que en aquesta època "de dificultats econòmiques i en què l'educació no sembla el més important, tenim un 30% de fracàs escolar a Espanya, una dada alarmant que significa que estem comprometent el futur i que hem de ser molt curosos en el maneig de trastorns que sabem que poden condicionar el fracàs escolar.Si abordéssim des del punt de vista multidisciplinar el TDAH, que està sens dubte infradiagnosticat i mal manejat, i també tractéssim millor altres alteracions com la dislèxia, probablement milloraríem aquestes xifres de fracàs escolar".
font:

DiarioMedico.com