Bloc

El perfeccionisme paralitzant

Possiblement algun cop t’has trobat pensant:
“Voldria fer X però no tinc prou preparació, no tinc prou coneixements, caldria fer més, no
aconsegueixo que sigui prou perfecte”
Podem substituir la X per una infinitat de coses:
-Fer un informe o projecte
-Desenvolupar un hobbie
-Prendre una decisió important
-Planificar un viatge somiat
-Escriure un llibre
Aquesta llista podria ser infinitament llarga, i perfecta, però aleshores no acabaria mai de
escriure aquest article.
Potser estar cercant aquesta perfecció impossible. El que normalment succeirà amb això, es
que hauràs dedicat tan de temps en la preparació que mai arribaràs a fer-ho realitat, perquè
cada cop que vulguis iniciar-ho hi trobaràs una nova raó per a esperar a millorar.
I això ens afectarà tan en el àmbit de feina, ja que no hi ha manera de que acabem amb la
tasca encomanada, com en l’àmbit privat on aquesta falta de resolució ens pot dur a problemes
de autoestima.

El perfeccionisme a la vida privada

A la vida privada un exemple molt clar es la nostre imatge o el nostre físic, on podem arribar a
motivar conductes malaltisses i trastorns psicològics greus amb la alimentació, com la anorèxia,
bulímia o atracons, o amb l’exercici físic, com la vigorexia.
Cal que et preguntis si el que vols es una bona vida, o pel contrari es necessari que la teva vida
sigui completament perfecte, i si estàs en aquest segon punt tens un problema. Som humans i
vivim a la terra, i aquest lloc no es precisament perfecte, ni hi ha res que sigui imperfecte
totalment, sinó que tot es com ha de ser, ni més ni menys.
El que no vull dir es, que com que tot es com ha de ser, ho deixis córrer i no intentis de millorar
res, sinó que mesuris en quina mesura es pot millorar. Cal que siguis la millor versió de tu, que
facis el millor que pots fer, però sense oblidar els límits que tens, i el que pots i el que no pots
fer, valorant on estan els teus potencials i alhora sabent on estan aquelles coses que mai seràs
capaç de fer. Potser la teva complexió es forta, i no podràs ser una persona molt prima, o

potser no sabràs jugar a futbol, però potser podràs ser un gran amic, o una persona
emprenedora, o tindràs diferents coses bones però cap de molt destacable.
No marquis aquell lloc on vols arribar i que es impossible de assolir, i per contra ves a cercar
allò que t’agrada, allò que t’impulsa, i hauràs fet moltes coses importants per a tu, encara que
no siguin perfectes, ni el millor per la resta del mon.

Evitem la frustració.

En la recerca de la perfecció hi trobarem la frustració.
La persona perfeccionista creu que es possible de arribar a aquest nivell de perfecció, sense
adonar-se que això es un mite. Es centra en els seus errors o en els punts de millora, i
mentrestant comet un gran error, perquè no gaudeix del que ha fet, creant un nou error a
solucionar, la seva pròpia i enorme frustració.
Si el teu cas es que ets aquesta persona, et recomano que imprimeixis aquesta frase i la
pengis on la puguis llegir cada matí.
“Res es perfecte”
I com que no es perfecte vol dir que sempre podem millorar, però alhora ser conscient que no
hi ha un límit on arribar, i que per tan com es diu al poema del viatge a Itaca de Kavafis
“Tingues sempre al cor la idea d'Ítaca.
Has d'arribar-hi, és el teu destí,
però no forcis gens la travessia.
És preferible que duri molts anys,
que siguis vell quan fondegis l'illa,
ric de tot el que hauràs guanyat fent el camí,
sense esperar que et doni més riqueses.”
Perquè finalment l’important no es arribar, sinó que es en el camí on vivim. No es tracta de
arribar a la perfecció, sinó de aprendre, de evolucionar i de millorar cada dia i a cada pas.
Consells per deixar endarrere la perfecció
-Ajustar el teu nivell de exigència
En cada moment, a cada pas, pensa que es el que realment importa.
Si estem fent un pastis amb els nostres fills petits, el menys important de tot es lo bonic que
esta o no quedant el pastis. De fet fins i tot m’atreveixo a dir que els menys important es si
aconseguim alguna cosa comestible. El més important en aquest procés serà allò que em
compartit o que hem viscut, els riures, les bromes, i la complicitat entre el grup.
I el mateix passa a la feina, perquè no sempre aconseguim un nivell de èxit que puguem
pensar que es el suficient per aquella tasca o aquell informe. Però el fet finalment no es que
sigui el millor informe del mon, o la tasca més perfecte, sinó que hem de valorar que estigui
acabada en el temps i la forma que ens han donat per a fer-la, i que el resultat respongui a les
necessitats dels moment.

Aquest article per exemple podria ser millor, de ben segur, i podria dur mil enllaços a recursos
de tota mena, i fins i tot posar més exemples, però potser no calen, doncs estic escrivint un
article i no pas una tesi doctoral sobre el tema, amb tota una investigació al darrera. Aquest
escrit ha de resoldre el tema del títol, i aportar una informació valida, que sempre podrà ser
millor o ampliable, però no es allò que ens demanen

-Gaudeix d’allò que fas.
La obsessió ens porta a no gaudir, a enfadar-nos, a tornar-nos crítics amb tot i amb tothom i a
allunyar-nos de les persones que ens rodegen.
No estem en el moment, sinó que estem vivint en aquesta permanent ansietat de aconseguir
arribar en una data, de aconseguir una habilitat que no tenim o de un resultat final. I com que
tot alhora no es pot aconseguir, el resultat acaba essent molts cops la frustració i el bloqueig.
Cada cop que tenim un error, hem fet un pas endavant per millorar, i això es el més important
que cal tenir en compte. No deixar mai d’aprendre i de valorar tot el que sabem.
-Avançar vol dir cometre errors.
Tot el que fas te errors, tot el que aprens es incomplert, sempre hi ha més i més per fer, però
cal tenir clar que no hi ha un final, sinó com he dit abans hi ha un camí.
No es tractar de arribar, sinó de veure cada moment, cada error, i extreure´n alguna cosa que
et porti al següent nivell, perquè encara que no ho semblo t’ha dut una mica més amunt.
Tot esta per fer.

Com fer tot això? Doncs a la teva manera, perquè finalment no hi ha altre manera de fer-ho que
no sigui aquesta, la teva imperfecta via. Mai serà un camí perfecte per a tothom, perquè no hi
ha solucions úniques a persones diferents, però si serà perfecte per a tu, i això es finalment
l’únic que t’ha de importar.

Si el teu camí et duu a la felicitat, es que es un camí correcte.