Bloc

Sovint escoltem parlar de depressió o diem que algú aquesta deprimit, sense conèixer exactament que és el terme i que significa. Aquí us vull doncs compartir alguns dels tipus de depressió que existeixen, i dic alguns perquè són genèrics i finalment cada persona sap el que li passa i no sempre és el mateix. Si aquestes en alguna d'aquestes situacions que van ara de més a menys el que toca és buscar l'ajuda d'un professional de la psicologia. Recorda que els antidepressius paren el procés, però no resolen les causes, això és cosa teva.

El més habitual seria el trastorn depressiu major. En aquest es donen els símptomes més greus: apatia, manca de mobilitat, i pot causar el que es coneix com malenconia i fins i tot que la persona arribi a no voler menjar ni beure, això ultimo és l'estupor depressiu. Poden existir també pensaments negatius en què res tirarà endavant, que no podrà curar-se o que perdrà tot, sense arribar a ser els deliris propis d'un trastorn psicòtic, sinó només idees recurrents que paralitzen la persona.

El següent seria la distímia, en què ja estem davant d'un procés que s'ha tornat crònic, encara que la seva intensitat sigui menor que el cas anterior. Hi ha ansietat, alts i baixos emocionals, pèrdua del sentit de l'humor, baixa autoestima i també idees que és difícil de tirar endavant. Pot portar mesos o anys abans que la persona arribi a ser conscient.

Un altre bastant comú és el trastorn ansiós depressiu en què hi ha una barreja dels dos problemes. Normalment per situacions puntuals de tensions familiars o laborals i amb bon pronòstic.

En la depressió atípica trobem alguns símptomes inversos al comú, en aquest cas amb augment de gana i d'hores de son. En part és semblant al cas anterior, perquè és normalment puntual.

En els canvis d'estacions, sobretot a la primavera apareix el conegut com astènia. És una cosa que va lligat als canvis d'hores de sol. Produeix una cosa semblant a la depressió postvacacional. Els canvis de ritme del cos produeixen un excés de cansament i sensació de depressió lleu. Normalment no requereix cap tractament.

A la ciclotímia veiem estats d'ànim alterats, canvis sense motius aparents i sense causes. És una manifestació d'un problema intern. Ull no confondre amb un trastorn bipolar que és una cosa molt més greu, on no només hi ha canvis d'humor, sinó manies, hiperactivitat, irritació i pensaments irracionals.ç

En tot cas com vaig dir, si sospites que alguna cosa d'això et està passant, és el moment d'acudir a consulta i valorar que passa, com tractar-lo i finalment solucionar-ho.