Bloc

La notícia d'una dona que es suïcida per la difusió d'un vídeo sexual no és lamentablement la primera situació d'aquest estil que hem viscut en aquest país. Dia si i dia també tenim notícies similars entre ara grups d'adolescents que difonen imatges de les seves companyes. I menys visible és aquesta situació quan no són grups, sinó persones que difonen a altres, sense arribar a fer-ho viral, o fins i tot ho pengen a internet.

No som conscients sovint del significat i del valor de la nostra privacitat, com no ho som i tenir un mínim tacte sobre els altres tampoc. És important una reflexió general sobre les conseqüències psicològiques que això comporta, i que són en ocasions molt greus.

Una parella d'Alemanya va decidir ja fa gairebé 20 anys gravar-se mentre tenien sexe a casa d'ella. Això no seria notícia de no ser perquè un amic d'ell va aconseguir el vídeo i va decidir penjar-lo a la xarxa. Aquesta parella, i especialment ella que s'ha convertit en una gran activista per la privacitat, han tingut conseqüències en el seu entorn, laborals, etc. Segons ella mateixa explica el vídeo ha arribat a estar a més de 5000 webs de tot el món, i ha estat impossible d'esborrar. I és que un cop es va començar a difondre, per més que un vulgui es va perdre completament el control sobre això. A ella, que intento eliminar durant anys, li cost problemes de depressió i d'ansietat durant la seva joventut, i encara ara l'afecta emocionalment.

Hem de ser conscient que, com en el cas de la notícia que ha acabat en suïcidi, darrere d'allò que puguem estar compartint estan persones amb noms i cognoms i amb vides que es veuran afectades per allò que nosaltres hem fet en violar la seva privacitat. Tant mal va fer el primer responsable de la difusió del vídeo, en aquest cas pel que sembla un assetjador de la difunta, com tots aquells que no van escoltar ni van tenir la mínima empatia quan se'ls va demanar no fer difusió. A tots ells els va poder l'afany de protagonisme de ser els primers a compartir, de tenir un fals poder sobre la vida d'algú, i de caure en el voyeurisme.

Per a qui s'ha gravat i per error o no l'ha difós, això suposarà la pressió i l'angoixa d'haver perdut el control sobre la seva privacitat i la seva pròpia imatge. Suposarà molt possiblement haver de suportar comentaris o burles i amb això l'ansietat que això pugui generar. En la majoria dels casos la persona intentarà dur-com pugui, però en molts altres podrà arribar a requerir d'intervencions professionals per poder gestionar i tirar endavant.

Com a norma general no hem de permetre que ens gravin ni tampoc difondre ni comentar o valorar imatges de tercers que siguin denigrants, sexuals, ofensives, etc. Hem de pensar en el mal que psicològicament darrere de tot això s'està creant i que com en el cas de la dona que es va suïcidar, no tindran cap perquè no hi haurà manera d'aturar-lo.

En un moment determinat la persona es pot deixar portar pel que per a ella és una situació límit i decidir que el millor que pot fer és acabar amb tot com en aquest cas, això podria ser degut a que l'angoixa i l'ansietat per les conseqüències que el fet podria tenir a posteriori, i una fugida davant la por o fins i tot terror generat, sense ser capaç abans de demanar ajut. Als responsables del fet, més enllà del primer que va enviar el vídeo, també els toqués ara afrontar el sentiment de culpa i responsabilitat per les conseqüències d'uns actes que van ser possiblement tan instintius com irreflexius, i que requeriran també d'un treball emocional per a la seva superació. I per últim la societat en el seu conjunt que potser ara sigui conscient que actes que crèiem una simple broma, poden causar tan greus danys en altres.