Bloc

Potser sembli que alguna cosa és evident, com a veure coses dolentes ens recorda altres coses dolentes. El fet és que fa temps uns investigadors de la Universitat de Nova York en un estudi presentat a la revista Science van aconseguir estudiar per què això és així.

Sabem que el nostre cervell es veu afectat per una diversitat de situacions i entre elles, una que afecta molt, és quan vivim situacions d'estrès aguda, com la tensió que vivim davant d'una pel·lícula de terror. En aquests moments de tensió, que el cervell està vivint com una cosa totalment real, aquest intenta buscar solucions al problema i així és com reviu situacions que hagin generat en nosaltres estats d'ànim similars.

Cal tenir en compte que, per al cervell, i concretament per al nostre inconscient, no hi ha distincions entre realitat i ficció, el que fa que entrem tant en una pel·lícula i que puguem empatitzar amb els protagonistes o amb la situació. Si la pel·lícula és d'amor ens posa tendres, si és d'acció ens accelera, i si és de terror reaccionem davant aquesta por sentit.

Segons l'estudi original del dr. Hermans, "L'estrès agut altera la forma en què el nostre cervell funciona. Aquest canvi d'estat cerebral es pot entendre com una redistribució estratègica dels recursos que són vitals quan la supervivència està en joc".

Ja era una cosa que s'ha estudiat llargament en animals, i s'ha vist com si se'ls exposa a situacions d'estrès agut, aquests reaccionen de forma química, alliberant diverses hormones i activant neurotransmissors que poden arribar a modificar de manera significativa zones del cervell. En humans el que s'ha pogut veure és que també es produeixen aquest tipus de canvis, com una reacció a l'estrès, creant uns canvis adaptatius en el cervell que el preparen per enfrontar-se a aquestes situacions de tensió, siguin o no, com en el cas d'una pel·lícula, reals.

Els investigadors van demostrar que no només hi ha una modificació de la noradrenalina, ni només un bloqueig del cortisol, ni tan sols que només intervinguin l'eix hipotàlem, hipòfisi i glàndules suprarenals, sinó que es en general un canvi general en el funcionament de les zones encarregades de la atenció, del control de l'alerta o del sistema endocrí.

Els participants en aquest estudi, que eren controlats per ressonàncies cerebrals, també van mostrar una dificultat en pensar amb calma, fent que la presa de decisions sigui molt ràpida en aquests moments.

Així doncs, veure pel·lícules de terror ens acaba per fer estar més alerta, esperar més coses negatives i de retruc pot causar que estiguem més nerviosos.

El meu consell: Més comèdies i menys terror.