Bloc

Sovint li dic als pacients que les coses són com són, i que una altra cosa és que fem amb aquesta realitat. No podem canviar si alguna cosa ha estat blanc o negre. No podem fer que es modifiqui el que està passant amb només el nostre pensament, però si com va a ser la forma d'afrontar el que està passant.

Un bon exemple de com donar-nos compte, ser conscients, i canviar aquesta manera d'actuar és fent aquest exercici que us proposo a continuació. Una cosa tan simple i tan fàcil que ningú podrà dir que no és capaç de fer-ho. Potser després podràs pensar que potser no ha servit per res, però com a molt t'obre fet perdre dos minuts del teu temps.

Agafem un got buit a la mà i estenem el braç. Podem veure que aquest exercici no suposa un especial esforç per la nostra part. Òbviament no hi ha massa pes i és molt senzill.

Ara repetim el mateix exercici, però posant dos dits d'aigua. Podem veure com les coses estan costant una mica més que abans, el braç al cap d'un minut se'ns ressent lleument. L'augment de pes de l'aigua, encara que sigui poca al vas, òbviament aquesta dificultant el mantenir la posició.

Tornem a repetir l'exercici, però ara amb el got per sobre de la meitat. Als pocs moments veiem que és realment molest. L'augment de pes fent molt més gran que al principi el sostenir la posició, fins i tot potser baixem el braç.

Finalment, l'omplim totalment. Ara el pes es farà insostenible en poc temps. El pes s'ha multiplicat molt des de l'inici i ara per més que vulguem sostenir la posició aquesta s'ha tornat molt molesta.

¿Que ens ensenya això?

Doncs que el got és com la nostra vida i l'aigua serien els problemes. Quan intentem resoldre tots els problemes alhora, aquests es fan impossible de tractar, i és molt més fàcil fer-ho quan hi ha pocs, o d'un en un. Així que tinguem en compte que hem de solucionar les coses d'una en una, i no permetre que s'acumulin perquè seran més difícils de solucionar i les dificultats hauran augmentat de manera exponencial.

Comencem a posar ordre en els teus problemes?